La meva afecció a la muntanya ve de sempre. I de fotos també n’he fet sempre. Sense pretensions tècniques. No m’hi fixo gaire en qüestions d’obertura, velocitat o sensibilitat de pel·lícula. Senzillament miro, enfoco, i faig la foto.

      L'any 2.000 em vaig proposar de fer una col·lecció de  fotografies de flors de  muntanya. Fins aleshores anava  a fer excursions i portava una màquina automàtica, que em permetia fer fotografies acceptables dels paisatges i persones, però que no em deixava fer fotos de les coses petites, com les flors.   

      Aleshores vaig decidir comprar una màquina reflex, amb una lent macro que em permetés d’apropar-me  i poder captar els detalls de les flors. Aquest darrer any, amb la màquina digital, he pogut fer moltes més fotos sense por d’errar-la. No has d’estalviar. I com serà que alguna o altra no surti bé.

De mica en mica he anat  aprenent a distingir-les. Consultant llibres i preguntant a companys que en saben més. Encara me’n falten per classificar, i d’algunes no n’estic massa segur d’haver-ho fet bé. No cal dir que si veieu alguna cosa que esta malament no dubteu a comunicar-m'ho. Us estaré molt agraït.

      De totes les fotos que he fet, n’hi ha, penso, que han sortit força maques. Algunes ho són per la bellesa en si de la flor. D’altres perquè la foto ha quedat bé.

      Hi ha fotos del Pirineu, i de bona part de les muntanyes de prop de casa: Plana de Vic, Berguedà, Lluçanès, Montseny, Guilleries, Puigsacalm. Darrerament també he descobert el sud: Montsant, Prades, .....

    Per ara he pogut destriar més de 500 espècies. He començat per les que per  a un principiant salten més a la vista. Les més assequibles. Les més emblemàtiques. Cada temporada en conec més, i aprenc on i quan les puc anar a cercar.   

Darrerament he profunditzat en la interessant família de les orquídies. La majoria tan discretes que passen desapercebudes. 

Resulta curiós constatar que quan més hi penses, més t’hi fixes, i més en trobes, de flors. Suposo que això també passa amb moltes altres coses a la vida.  

Ara tinc els ulls per les flors. A la primavera sempre estic a l’aguait.

      Les flors són maques, i efímeres. La seva funció en la natura és la d’atreure als pol·linitzadors que fecundaran a les de l’altre gènere, i així engendraran el fruit que permetrà la continuïtat de l’espècie.  

Nosaltres no tenim cap dret a interferir en aquest procés. Ningú no ens hi ha demanat. Fent una fotografia podem allargar la possibilitat de contemplar l’encís de la seves formes i colors. Si les arrenquem, en pocs moments la seva bellesa es marcirà, i l’objectiu de la seva existència no s’assolirà. Si les collim cada vegada n’hi haurà menys, fins que desapareixeran.  

Deixem-les doncs que facin la seva, i gaudim retratant-les. Sabent que hi són, i que l’any que ve les podrem retrobar. Això voldrà dir que encara som vius. Elles i nosaltres.